REPÚBLICA

(509 a.C. – 27 a.C.)

1-. ORIGENS

La República s’inicia amb l’expulsió de Tarquí el superb i la conseqüent abolició de la monarquia per part del senat existent l’any 509 a.C.

El nom de República prové del llatí: Res (cosa), publica (del poble), i que malgrat ens dóna entendre que hauria de ser un govern de tots, veurem com a la pràctica es tractarà d’una oligarquia, una forma de govern en la que el poder en mans d’uns pocs poderosos, en aquest cas els patricis.

2-. SOCIETAT

ECONOMIA

• La ramaderia i l’agricultura seguien tenint un pes important.
• El comerç adquireix molta importància, i es dinamitza pel Mediterrani.
• Augment de la producció artesanal
• Sistema fiscal (impostos) cada vegada més important.
• Política de conquesta i apropiació de béns de les terres conquerides, creixent a mesura que augmenta l’expansió. Botins de guerra.
• Economia molt recolzada en el treball dels esclaus, que cada vegada seran més nombrosos (aconseguits a les conquestes)

INSTITUCIONS

5-. EXPANSIÓ TERRITORIAL

Roma aconseguí conquerir grans i nombrosos territoris, sobretot gràcies a un exèrcit nombrós i eficaç. Qualsevol ciutadà entre 17 i 60 anys podia ser soldat de l’exèrcit en cas de necessitat. Aquests soldats estaven sotmesos a una disciplina molt dura i molt severa.

5.1. Etapes

1. PENÍNSULA ITÀLICA ( 500 a.C. – 250 a.C.)
   • Roma aconsegueix imposar-se durant aquest període sobre totes les tribus que poblaven la península (samnites, lavins, sabins, etc...). Aquest fet li va permetre a la vegada captar nous soldats per el seu exèrcit. Oferien la ciutadania romana a canvi d'allistar-se a l'exèrcit.
   • A partir del 338 a.C. Roma va començar a dominar molts territoris a base de tractats, anomenats FOEDERA, amb diferents ciutats, i en els quals Roma sempre en sortia afavorida. Roma oferia protecció a canvi de tributs econòmics i també obligacions militars. A més, Roma també funda noves ciutats.

 

2. GUERRES PÚNIQUES ( vs. Cartago) (264 a.C.- 146 a.C.) - (Mapes Annexos) Cartago era al segle III a.C. la potència marítima més important al Mediterrani.

    

   • PRIMERA GUERRA PÚNICA (264 a.C. – 241 a.C.)
     • Causes:
       • Invasió militar de Cartago a Messina, a Sicília.
       • Voluntat de controlar l'estret de Messina.
     • Després de la derrota de Cartago, Roma imposa una gran indemnització econòmica, recuperació de presoners sense necessitat de donar un rescat, l'expulsió dels cartaginesos de Sicília i l'obligació de demnar permís a Roma per realitzar una guerra.
     • Conseqüències:
       • Cartago quedà molt debilitada.
       • Sicília Còrsega i Sardenya primeres províncies romanes fora la península.

        

   • SEGONA GUERRA PÚNICA 218 a.C.– 202 a.C.):
     • Causes:
       • Cartago s'havia recuperat extenent-se cap a la península ibèrica, on fundaren nova Cartago, capital púnica peninsular.
       • Roma havia imposat uns tributs massa forts a Cartago després la primera guerra púnica.
     • El 219 a.C. Anníbal Barca, des de Nova Cartago, conquereix Sagunt, ciutat al nord de Cartago Nova, i aliada de Roma. A partir d'aquí, planifica un atac sorpresa a Roma, tot travessant els Pirineus i els Alps. Aconsegueix arribar fins a Torí i conquerir-la, però en no rebre l'esperat ajut de les tribus itàliques ocupades per Roma, no s'atreví a atacar-la. Malgrat això, dominà durant un temps la part nord de la península.
     • El 218 a.C els romans contraataquen , i arriben a Empúries, des d'on conqueriran tota la costa ibèrica fins a Andalusia. El 202 a.C. , a Cartago Nova, Publi Corneli Escipió, general romà, derrotà el germà d'Anníbal, Asdrúbal, que fugí a trobar a Anníbal a la zona nord de la península itàlica.
     • Publi Corneli Escipió , l'Africà, ataca Cartago i derrota a Anníbal el 202 a.C. a la batalla de Zama.
     • Conseqüències:
       • Roma es queda amb gran part d'Hispania.
       • Cartago perd totes les possessions no africanes.
       • Cartago ha d'entregar les naus de guerra.
       • Roma es converteix en la potència més gran del Mediterrani.

      

   • TERCERA GUERRA PÚNICA (149 a.C. – 146 a.C.):
     • Causes:
       • Roma temia un possible atac de Cartago, influenciada pel rei Numida Massinissa, veí i rival de Cartago i aliat de Roma a la segona guerra púnica
     • 146 a.C. Escipió Emilià destrueix Cartago per complet.
     • Conseqüències:
       • Cartago queda devastada fins que dos segles després, Octavi August, ja en època de l'imperi romà, la reconstruirà i la farà la capital romana de les províncies africanes.

      

   • Conseqüències de les tres guerres púniques:
     • Desapareix la influència de Cartago al mediterrani.
     • Roma serà la potència més gran del Mediterrani.
     • Adquisició d'extensos territoris per Roma.

 

3. MEDITERRANI ORIENTAL (s. II a.C. – s. I d.C.)
   • Roma aconseguirà conquerir les restes de l'antic imperi d'Alexandre el Gran (s. IV a.C.), antic rei de Macedònia i que va arribar a conquerir l'imperi persa. Arribaren a conquerir Grècia, Síria, macedònia, i en època imperial, Egipte.
   • Guerres amb Macedònia: Durant els segles III i II a.C. Roma i Macedònia s'enfrontaran en diverses guerres, la primera d'elles sorgida arran del suport de Felip V de Macedònia a Anníbal durant la segona guerra púnica. Els enfrontaments acabaran amb la victòria de Roma i el control d'aquesta sobre el Mediterrani oriental.

5.2. Procés de dominació

1. Durant la conquesta:
   • Botí de Guerra.
   • Presoners convertits en esclaus .
   • Tributs molt elevats.
   • Patrimoni de l'estat vençut esdevé propietat de la república: l'AGER PUBLICUS (terres, mines, pedreres, etc...) .
2. Acabada la conquesta:
   • Explotació sistemàtica dirigida per governadors o pretors, que acabaran tenint molt poder per la llunyania dels ordres de control de Roma com el senat o les magistratures.
   • També podien decidir arrasar-la, matar als líders polítics, fer esclava tota la població, i devastar la ciutat per complet.

6-. CRISI DE LA REPÚBLICA (segle I a.C.)

El nombre de causes per les quals s’inicia la decadència de la república és molt nombrós i extens. A més, moltes d’aquestes causes són a la vegada fets importants entre sí. A grans trets, i de manera injustament resumida podríem distingir-ne diverses:

Causes:

1. Desorganització administrativa:
   • Govern pensat per a dirigir una ciutat i no per un territori tant extens com va arribar a ser l’aconseguit al final.

 

2. Desigualtats socials entre:
   • Patricis:
     • Enriquits per les guerres i s'apropien de l'ager publicus amb el que crearan grans LATIUNDIS.
     • Grans compradors d'esclaus que els treballen els Latifundis.
     • No practiquen el comerç inicialment.
   • Cavallers (equites):
     • Inicialment surten de l'exercit, eren aquells que es podien pagar un cavall.
     • Emprenedors, comerciants, banquers, etc...
     • No tenen accés a la política superior (consolats, pretors)
     • Beneficiats per les conquestes fora d'Itàlia:
       • Compren botí soldats
       • Compren esclaus
   • Pagesos:
     • Competència desigual:
       • Roma exigia preu baix del blat en regions conquerides.
       • Latifundis patricis molt productius.
     • Van haver de vendre terres i :
       • Marxar a l'exèrcit
       • Anar a Roma = plebs urbana = alguns seran Clients de patricis.

      

3. Ambicions de poder de molts magistrats en el seu Cursus honorum:
   • Bàsicament es van començar a agrupar en dos partits o faccions polítiques:
     • Optimates (NOBILITAS): defensors classe senatorial i de l'alt patriciat
     • Populares: Tenien el suport dels equites i dels plebeus.

Fets:

De la mateixa manera que amb les causes, gran nombre d’esdeveniments van portar a la fi de la república per donar pas a l’imperi. D’entre la gran quantitat, aquesta és una petita selecció d’alguns dels fets, conflictes, revoltes, i guerres civils més importants i més determinants a l’hora de configurar els futurs canvis cap a l’estat imperial.

1. Revoltes germans GRAC (Tiberi i Gai, néts d'Escipió l'Africà), 133 a.C. i 123 a.C.
   • Demanaven un millor repartiment de l'Ager publicus. Evitar latifundis en mans d'una minoria repartir també entre plebeus no soldats.
   • Volien augmentar la participació de la plebs a la política.
   • Recolzats per la plebs urbana.
   • Els van assassinar, primer a Tiberi i anys més tard a Gai.

 

2. Revolta d'Espartac (73 a.C.): Esclau gladiador
   • El volum d'esclaus a Roma era cada vegada més nombrós.
   • Espartac aglutinà diferents esclaus, i fins i tot va arribar a derrotar més d'una legió, va dominar durant dos anys part del sud d'Itàlia, causant molts problemes a una República ja en dificultats.
   • Va ser liquidat per Cras, fet que li va reportar prestigi a Roma.

 

3. Guerra dels aliats (socii ) 98 a.C. – 81 a.C. :
   • Ciutats itàliques exigien ciutadania per poder participar de la vida política de la República.

 

4. Guerres Civils:
   • El 88 a.C. van enfrontar a:
     • SUL·LA (Bàndol optimates):
       • Cònsol del moment.
       • Enfortí el senat i debilità el tribú de la Plebs.
     • MÀRIUS (bàndol populares):
       • Havia estat cònsol per 7 vegades
   • En la no presència de Sul·la a Roma, se li atorgà a Màrius el comandament de la guerra a l'Àsia menor. Sul·la, en rebre notícies d'aquest fet, retornà a Roma amb el seu exèrcit, i revocà totes les decisions preses en la seva absència, expulsant també a Màrius de Roma.
   • Suposa la primera vegada que les legions entren a la lluita política de Roma.
   • Sul·la s'encarrega de comandar la guerra a l'Àsia Menor. Màrius, amb tropes privades i recolzat per CINNA, cònsol repudiat pel senat, entren a Roma amb les seves tropes, començant així una guerra civil contra les tropes del cònsol vigent a Roma. En aquesta ocasió Cinna i Màrius guanyen la guerra.
   • El 83 a.C. Sul·la torna, i altre cop en una guerra civil derrota Cinna.
   • Inici de la dictadura de Sul·la (v.dictadura), 82 a.C. 79 a.C.:

 

5. Dictadures:
   • Magistrats, per culpa de la crisi i guerres, confien el poder polític a caps militars.

 

6. Primer triumvirat (59 a.C.) :
• Tres personatges, antics pretors i cònsols ambiciosos, que actuaran pel seu compte, mitjançant un pacte secret, contra el senat, que bloquejava les seves polítiques.
  • POMPEU
    • Victoriós militar a l'Àsia menor.
    • Retornà a la plebs i als equites els poders perduts amb Sul·la.
    • Necesitava que el senat aprovés decisions que ell havia pres a l'Àsia Menor, per això necessitava a Cèsar, Cònsol del moment, i Cras, molt influent.

     

  • CÈSAR
    • Era pontífex màxim (sacerdot principal de la república).
    • Líder populares.
    • Va fer nombroses i positives reformes a Roma.
    • Cònsol 59 a.C. , perseguia un gran càrrec militar amb el triumvirat.
    • Aconsegueix conquerir la Gàl·lia fet que li atorgà molt prestigi.

     

  • CRAS
    • Militar molt ric i influent (havia comprat terres de l'ager publicus venudes per Sul·la).
    • Tenia ambicions econòmiques amb el triumvirat.
    • Morí al 53 a.C. abans de la guerra civil entre Pompeu i Cèsar.

   

• Quan Cèsar torna victoriós de la Gàl·lia, Roma estava molt convulsa políticament, fet pel qual se li havia atorgat a Pompeu poders extraordinaris. Aquest aprofità, amb l'aprovació del senat, per destituir Cèsar dels seus poders a la Gàl·lia.
• La reacció de Cèsar fou entrar a Roma amb les seves tropes, sense permís del senat, i fent esclatar així la guerra civil, Cèsar contra Pompeu i el senat. Pompeu tenia les seves legions a Hispània, i en sortí derrotat.
• Pompeu hagué de fugir a Egipte, on fou assassinat per Ptolomeu VII, que es disputava el tron amb la seva germana, Cleopatra. Cèsar, que perseguia Pompeu, arriba a Egipte, on manté durant un temps un afer amorós amb Cleopatra, amb la qual tingué un fill, Cesarió. Al 47 a.C. cau l'última resitència dels seguidors de Pompeu a Hispània i Àfrica.
• Cèsar:
  • Un cop vençuts els seus oponents, aglutinarà diferents magistratures, en contra dels costums romans.
  • Realitzarà polítiques molt positives per Roma.
  • Tindrà el recolzament de la plebs, dels equites, i dels soldats veterans.
  • 46 a.C. es fa nomenar dictador per 10 anys.
  • Va fer del senat un òrgan merament consultiu.
  • Hi havia sospites que volia investir-se rei a mode de les monarquies hel·lenístiques.
  • 44 a.C. per tot això, serà assassinat pel Senat, a mans de Brutus (possible fill seu).

 

7. Segon triumvirat (40 a.C.) :
• Sorgit a partir de la crisi per la mort de Cèsar, moment en el que es posicionen diferents successors. Torna a ser un pacte d'ambicions entre tres personatges per actuar vers el senat, però aquesta vegada no és un pacte en secret, i es repartiren el domini de les províncies.
  • OCTAVI
    • Nebot i fill adoptiu de Cèsar i hereu del seu testament.
    • Derrotà diferents enemics polítics a Roma.

   

  • MARC ANTONI
    • General de Cèsar.

     

  • LÈPID
    • Cònsol i pretor.
    • Apartat del triumvirat el 36 a.C. per Octavi.

   

• L'ambició d'Octavi el portà a realitzar una campanya en contra de Marc Antoni
• Marc Antoni anirà a Egipte, on s'enamora de Cleopatra, i a qui donarà en tutel·la les províncies, en aquell moment ja romanes, d'Alexandria. Això va ser aprofitat per Octavi per acusar davant del senat Marc Antoni com a traïdor de la República, i retirar-li tots els seus poders.
• Guerra civil entre Marc Antoni (i Cleopatra)i Octavi:
  • Batalla d'Actium 31 a.C. significa la victòria d'Octavi.
  • Marc Antoni i Cleopatra fugen a Egipte on es creu que es podrien haver suicidat.
  • Annexió d'Egipte per part d'Octavi.

Conseqüències:

Cada fet i cada conflicte comentats han suposat causes de fets posteriors lligats a ells. Buscant una simplificació molt resumida, prenem com a conseqüència final de tota la crisi del segle I a.C. la fi de la República romana i l’inici del nou sistema imperial.

OCTAVI

• Amb la conquesta d’Egipte assolirà riquesa i prestigi.
• Consolida el seu poder a Roma. Aglutina diferents càrrecs:
  • Pontífex màxim (religiós)
  • Cap exèrcit (militar)
  • Cap estat (polític)
• Encara en època final de república sabrà mantenir les aparences, a diferència del que havia fet Cèsar:
  • Fa perdre força al senat i als comicis.
  • Crea alts funcionaris nomenats per ell.
  • Inicia el culte imperial (divinització de la seva figura).
  • Panem et Circensis (Blat gratuït i jocs esportius i teatre per al poble).
• El 27 a.C. Octavi ja ha arraconat tots els seus adversaris polítics, i aconsegueix que el senat li atorgui el títol d'AUGUST ("escollit pels Déus"): Inici de l'imperi Romà.

ANNEXOS REPÚBLICA

CARTAGO

Cartago, situada prop de l’actual Tuníssia, fou una ciutat fundada per fenicis de la ciutat del Tir, al sud de l’actual Líban. Els orígens de la seva fundació es remunten al segle VIII a.C., i tal i com passa amb Roma, també trobem una fundació mitològica i una de més històrica. En el moment de màxima expansió, cap al segle III a.C., , Cartago va tenir sota els seus dominis gran quantitat de territoris, creant així un imperi mercantil que va arribar fins a la península ibèrica, on fundaren Nova Cartago. També arribaren a les illes Balears, a Sicília, i fins a Mauritània i totes les costes del nord d’Àfrica. Malgrat aquest extens territori sota control, les zones d’autèntica colonització no van ser tant bastes, i aquestes es van limitar a les zones més properes a la metròpoli. La resta de ciutats de l’imperi tenien una relació d’associació o una mena de vassallatge amb la capital púnica. Aquesta forta expansió va topar, cap al segle III a.C., amb el que seria a partir d’aleshores la gran dominadora del Mediterrani, Roma. Després d’acabar la tercera i última guerra púnica, on Roma va esclafar i arrasar Cartago, deixant una ciutat absolutament devastada. Octavi August, ja en època de l’imperi romà, reconstruirà la ciutat per fer-la la capital romana de les províncies africanes de l’imperi.

Exèrcit romà

La legió romana era la unitat d'infanteria bàsica de l'exèrcit romà, i depenent de les fonts, podia tenir entre 3000 i 6000 soldats. A grans trets, cada legió es dividia en 10 cohorts. Cada cohort es dividia en tres manipules, i a la vegada, cadascuna d'aquestes manipules estaven formades per dues centúries, 80 homes cadascuna aproximadament. La majoria d’integrants de la legió eren d’infanteria pesada (portaven casc, cuirassa, espasa curta, llança, i un gran escut rectangular) Hi havia també un bon nombre d’integrants d’infanteria lleugera (arquers i foners, utilitzaven la fona, “tirachines”, dedicats a desarticular les formacions enemiges). En menor nombre hi havia genets. Condicions: Disciplina fèrrea. Generals tenien dret sobre la vida dels seus soldats. Servei obligatori fins als 30 anys més 14 a la reserva. En la victòria soldats rebien part del botí. Quan es llicenciaven rebien un lot de terres. http://www.dariusdomain.com/v_legio/ Vestimenta i estratègia legió romana http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc338ca3.phpEquipament i càrrecs a l'exèrcit romà

PROCÉS DE DOMINACIÓ REPÚBLICA – Guerres púniques fins a Cèsar

Seqüència a partir del link: http://www.xtec.es/~sgiralt/labyrinthus/flash/maparep.html
Procés de dominació romana d'Hispania

INSTITUCIONS

Magistratura especial : Dictadura

Dictador: magistrat únic al qual es concedia tot el poder durant un màxim de sis mesos quan la república es trobava en circumstàncies excepcionals que la posaven en perill. Aquest càrrec, però, va ser desvirtuat el s. I a. C. per Sul·la i Cèsar perquè el van emprar tan sols per legitimar el seu poder personal.

Juli Cèsar		Octavi August

"En Aquell temps (218 a.C.), Gneu Corneli Escipió va fondejar a Hispània davant la ciutat d’Emporion. Hi van desembarcar les tropes dels pobles marítims fins a l’Ebre, va assetjar les que van refusar obeir-lo, va rebre amablement els que se li van sotmetre i els va fer objecte del millor tractament possible.

Quan va tenir assegurades aquestes conquestes dels pobles marítims, va avançar amb tot el seu exèrcit en direcció a l’interior, perquè el seu exèrcit havia reunit ja un gran nombre d’aliats ibers (…), es va guanyar l’amistat i l’aliança de tots els pobles d’aquest cantó de l’Ebre. "

POLIBI, s. II A.C.