MONARQUIA

(753 a.C. – 509 a.C.)

1-. ORIGENS:

Mitològics:

Ròmul i Rem abandonats al riu Tíber i trobats i alletats per una lloba. La llegenda explica que entre el 1300 a.C. i el 1100 a.C., Enees, heroi derrotat de la guerra de Troia, arriba a la zona del laci i funda el Lavinium. El seu fill, temps després, fundà la ciutat d’Alba Longa. L’últim rei d’aquesta ciutat, Amuli, va destronar el seu germà Numitor, i va obligar a la seva filla a fer-se verge vestal per evitar així una possible descendència. Malgrat això, el Déu Mart la va engendrar, naixent-ne temps després dos fills bessons, Ròmul i Rem. Amuli, enfurismat, llançà en un bressol els dos nadons al Tíber, d’on foren trobats i alletats per una lloba, i criats després per un pastor i la seva dona. En fer-se grans, Ròmul i Rem, i conèixer els seus origens, maten Amuli i tornen al seu avi numitor al tro d’Alba Longa. Els dos germans, després de retornar el tro a Numitor, funden, on la lloba els trobà per primer cop, Roma.
Més endavant, enmig d’una discussió, Ròmul mata Rem. Ròmul serà així el primer rei de Roma, i s’encarrega de poblar la ciutat, tot acollint perseguits d’altres indrets. Les dones les aconseguiran en l’anomenat rapte de les Sabines.

Històrics:

A mitjans del s. VIII a.C., tribus de llatins provinents del laci ocupen la riba del riu Tíber, al turó del Palatí, un dels set turons de Roma.
Més endavant els llatins aniran ocupant els altres 6 turons, propers entre sí.

quests foren els primers poblats de la futura Roma.

Reis: Barreja de reis llegendaris i històrics : 4 primers llatins, 3 últims etruscs:

Llatins:
- RÒMUL (històricament dubtós)
- NUMA POMPILI (molt religiós)
- TUL·LI HOSTIL (gran guerrer, primeres expansions notables)
- ANC MARCI (religiós, no belicós)
Etruscs
- TARQUÍ PRISC
  - Conquestes (llatines, sabines, i etrusques)
  - Origen etrusc per part de mare
  - Construeix el clavegueram
  - Incorpora 100 senadors als 200 existents (molts etruscs)
- SERVI TUL·LI
  - Creador del primer cens de la història ( 5 classes segons les riqueses i patrimonis).
  - Divideix la ciutat en quatre barris (tribus urbanes)
  - Diverses guerres contra etruscs.
  - Al final del seu regnat, va prendre decisions que afavoriren els plebeus.
  - Assassinat pel seu gendre Tarquí el superb
- TARQUÍ EL SUPERB
  - Per primer cop, un rei molt assassí i molt violent.
  - Destruí molts santuaris i altars.
  - Impostos excessius.
  - Guerres en excés.
  - Va permetre la violació de Lucrècia, una patrícia romana a mans del seu fill.
  - Va ser expulsat pel Senat, convocat pel seu nebot, i va suposar la fi de la monarquia romana.

2-. SOCIETAT:

PATRICIS

Descendents dels fundadors.
Privilegiats.
Ciutadans.
Lliures.

PLEBEUS:

Estrangers i veïns arribats més tard.
No privilegiats
No ciutadans
Lliures

ESCLAUS

Poc nombrosos a la monarquia
No privilegiats
No ciutadans
No lliures
Pagant es podien alliberar

CLIENTS

Esclaus alliberats o plebeus protegits sempre per un patrici.
Dependran d'aquest patrici ("vassalls") .
Lliures.

3-. ECONOMIA

Bàsicament es dedicaven a l’agricultura i a la ramaderia.

Inicis d’artesania i inicis de l'activitat comercial.

4-. INSTITUCIONS

Institucions	Qui	Funcions
REI	· Escollit entre les famílies més poderoses · No hereditari · Vitalici	· Cap de l’exèrcit
		· Cap de la justícia
		· Cap religiós	Culte a les divinitats domèstiques (LARES)
			Culte a les forces divines de la natura (NUMINA)
SENAT	· Format pels caps de les famílies més importants (ancians aristòcrates) · 200 senadors inicialment i 300 a partir de Servi Tul·li	· Consultives (ajuda al rei)
COMICIS per CÚRIES	· Cada cúria tenia el seu comici · Cúria equivalia a tribu urbana (grups de famílies / gens) · La cúria estava formada per ciutadans	· Votar lleis · Declarar guerres · Judicials menors	Els historiadors no es posen d’acord sobre el poder dels comicis en la monarquia pel que fa a la seva capacitat d’imposar o demanar peticions al rei.

5-. EXPANSIÓ TERRITORIAL

Centre de la península Itàlica:

6-. FINAL DE LA MONARQUIA

Causes:

Domini etrusc
Excés impositiu
Excés de campanyes bèl·liques
Els Plebeus, tot i que Tarquí el superb els retirà drets atorgats per Servi Tul·li, -havien millorat les seves condicions.
Els Patricis se sentien perjudicats.
El detonant fou la violació de Lucrècia, una patrícia romana, a mans del fill de Tarquí el superb, qui no va ni tan sols condemnar l’acte.

Fets: Revolta patrícia:

Es convocà el senat de manera extraordinària, i es decidí l’expulsió de Tarquí el superb i de tots aquells que l’envoltaven, i es va abolir la monarquia.
Es van produir diferents enfrontaments amb posterioritat entre Roma i Tarquí, ajudat pels seus protectors de la ciutat de Tarquinia que l’havia acollit, tot intentant retornar el poder i el patrimoni deixat a Roma a l’antic monarca. Les lluites es remontaren fins el 496 a.C.

Conseqüències:

Expulsió dels etruscs de la ciutat de Roma
Inici de la República romana l’any 509 a.C.

ANNEXOS MONARQUIA

Península Itàlica cap al segle VIII a.C.

Els set turons de Roma

Etruscs

Sembla que es van establir a la península itàlica entre els segles !X i VIII a.C. No se sap del cert d’on provenien, tot i que sembla que van migrar des de l’Àsia Menor. Al principi es van establir a la vall del riu Po, però poc a poc van anar ocupant la costa occidental de la península, entre els rius Arno i Tíber. Vivien en ciutats fortificades independents, i formaven petites confederacions entre elles, compartint llengua i cultes religiosos, politeistes i supersticiosos, amb Déus antropomòrfics, sembla ser que per influència grega. Pel que fa a l’art combinen elements grecs i orientals inicialment, però poc a poc aniran evolucionant cap a les seves pròpies característiques, que a la llarga influiran poderosament a l’art i la cultura de Roma, com ara l’arc de mig punt i la volta de canó, i tota l’arquitectura funerària.