|
Context |
|||||||||||||||||
|
Període |
s. XI a s. XIII |
||||||||||||||||
|
Localització |
Europa occidental |
França, Itàlia, Espanya |
|
||||||||||||||
|
Difusió del romànic |
Gràcies a les croades |
Cap a Terra Santa |
|||||||||||||||
|
Pelegrinatges |
A Santiago de Compostela |
||||||||||||||||
|
Construcció monestirs |
Orde Cluny. Sorgida a partir de la reforma
benedictina, al segle X. Fundació de
monestirs per tota Europa |
|
|||||||||||||||
|
Món |
Cristiandat |
||||||||||||||||
|
Cultura a mans de
l’església |
|||||||||||||||||
|
Món rural, |
|||||||||||||||||
|
Analfabetisme de la
població |
|||||||||||||||||
|
Any 1000 |
La superació d’aquest any,
que havia generat por, va suposar una renovació en l’art |
||||||||||||||||
|
Característiques generals Art Romànic |
|||||||||||||||||
|
Temàtica |
Religiosa |
||||||||||||||||
|
Funció de l’art |
Educativa, didàctica |
La gent de l’època no
sabia ni llegir ni escriure, l’art a les esglésies era com “la bíblia en
imatges” |
|||||||||||||||
|
Entorn artístic |
Rural |
Art bàsicament desenvolupat al món rural |
|||||||||||||||
|
Espiritualitat |
Representació de
l’essència de les coses i no de la bellesa |
|
|||||||||||||||
|
Simbolisme |
Ús dels
colors materials i decoracions per transmetre un missatge |
Als quatre
elements els corresponien
els quatre colors: Blau: aire Marró: Terra Verd: aigua Vermell: foc Blanc, vermell, verd i blau eren colors benèfics. Negre, groc, i
violeta, evocaven dol i penitència Blanc: color del papat,
evocava llum i virginitat i puresa. Vermell també era el color
de l’amor diví Verd: també era el color
de la vegetació primaveral, esperança. Blau: es deia que tenia
virtuts calmants. Negre: color del mal Groc: color de l’enveja |
|||||||||||||||
|
Artistes seran artesans
(molts anònims) |
|
||||||||||||||||
|
Art inicialment molt
auster |
|
||||||||||||||||
|
Influències romanes més
modalitats orientals |
|
||||||||||||||||
|
Branca fonamental del
romànic |
En l’arquitectura és on
trobem les altres branques per a decorar-la escultura I pintura |
L’Església és l’edifici
mes representatiu del romànic. També s’aplica aquest
tipus d’arquitectura a monestirs i castells |
|||||||||||||||
|
Materials |
Pedra |
Perdurable |
|
||||||||||||||
|
Fusta |
Es va anar abandonant pels
incendis |
|
|||||||||||||||
|
Elements de suport Sensació
d’edificis molt pesants i amb poca lluny a causa de les petites finestres i
dels murs gruixuts |
Columnes amples |
|
|
||||||||||||||
|
Arc de mig punt |
|
|
|||||||||||||||
|
Murs molt gruixuts |
|
||||||||||||||||
|
Grans contraforts a
l’exterior |
Per suportar l’estructura
tant pesada |
|
|||||||||||||||
|
Volta de canó |
Simbòlicament la volta
celeste |
|
|||||||||||||||
|
Volta d’aresta |
Intersecció de dues voltes
de canó |
|
|||||||||||||||
|
Llocs de decoració |
Capitells |
Escultura en relleu o baix
relleu |
|
||||||||||||||
|
Portalades |
Escultura en relleu o baix
relleu |
|
|||||||||||||||
|
Altars |
Talles de fusta |
|
|||||||||||||||
|
Murs |
Pintura al fresc, pintura
sobre una base de sorra o calç, es pinta abans que s’assequi, un cop sec, els
pigments s’integren en l’estructura |
|
|||||||||||||||
|
Planta |
Basilical |
Un sol braç |
|
||||||||||||||
|
Creu llatina |
Un braç més el transsepte.
Evoca la creu en què va morir Crist |
|
|||||||||||||||
|
Parts de l’església romànica |
Absis |
|
|||||||||||||||
|
Absidioles |
|
||||||||||||||||
|
Naus laterals |
Podien ser dues o quatre |
|
|||||||||||||||
|
Nau central |
La més ample de les naus |
||||||||||||||||
|
Cimbori |
Cúpula al creuer, la
intersecció de naus amb el transsepte |
|
|||||||||||||||
|
Portalades |
Hi havia la principal i
les laterals |
|
|||||||||||||||
|
Transsepte |
Braç que travessa les naus
laterals i centrals de forma perpendicular |
|
|||||||||||||||
|
Altar major |
|
||||||||||||||||
|
Torre / campanar |
|
||||||||||||||||
|
Esglésies i monestirs romànics |
Catalunya Sobretot al Pirineu i Pre-Pirineu |
Santa Maria de Taüll (Vall
de Boí) |
|
||||||||||||||
|
Sant Climent de Taüll
(Vall de Boí) |
|
||||||||||||||||
|
Sant Vicens de Cardona |
|
||||||||||||||||
|
Sant Cristòfol de Beget |
|
||||||||||||||||
|
Península Ibèrica |
San Martin de Fromista |
|
|||||||||||||||
|
Santo Domingo de Silos |
|
||||||||||||||||
|
Catedral de Zamora |
|
||||||||||||||||
|
Europa |
Abadia de Cluny |
|
|||||||||||||||
|
Catedral i torre de Pisa |
|
||||||||||||||||
|
Mont Saint Michell |
|
||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||
|
Característiques |
No realisme |
Figures hieràtiques, rígides i estàtiques |
|
||||||||||||||
|
Manca de naturalitat |
|||||||||||||||||
|
No apareixen paisatges de
fons |
|
||||||||||||||||
|
Simbolisme |
|
||||||||||||||||
|
Temàtica religiosa |
Monestir de Silos, el dubte de Sant Tomàs |
||||||||||||||||
|
Funció |
Decorativa |
Sobretot en esglésies |
|
||||||||||||||
|
Didàctica |
Explica als fidels els
fets religiosos |
Els tres mags |
|||||||||||||||
|
Les imatges seran com els llibres de religió |
|||||||||||||||||
|
Espais escultòrics de
l’església |
Portalades |
Temes |
Escenes del judici final Crist i la Mare de Déu Sants Apòstols |
||||||||||||||
|
Parts |
|
Timpà: Part interior del frontó Llinda: Element horitzontal que suporta la paret damunt seu Arquivolta: conjunt
de motllures que ornamenten l’arc Mainell: Element vertical que parteix una portalada Brancal: costats del mur que limiten lateralment la
portalada |
|||||||||||||||
|
Capitells |
Temes |
Vegetals |
|
||||||||||||||
|
Geomètrics |
|
||||||||||||||||
|
Vida quotidiana |
Picapedrer i escultor |
||||||||||||||||
|
Religiosos |
Fugida d’Egipte |
||||||||||||||||
|
Talles de fusta als altars |
Temes |
Crucifixió |
Majestat batlló,
MNAC |
||||||||||||||
|
Mare de Déu al tron amb el
nen |
|
||||||||||||||||
|
Sants i màrtirs |
|
||||||||||||||||
|
Escultura romànica |
Monestir de Silos, el dubte
de Sant Tomàs |
|
|||||||||||||||
|
Portalada del monestir de
Santa maria Ripoll |
|
||||||||||||||||
|
Mare de Déu de Ger |
|
||||||||||||||||
|
Característiques |
Figures esquemàtiques |
No imiten la naturalesa |
Frontal de San Martin de Chia. |
||||||||||||||
|
Figures rígides |
|||||||||||||||||
|
Força expressiva |
|
||||||||||||||||
|
No hi ha perspectiva |
El fons acostuma a ser un
color pla |
|
|||||||||||||||
|
No hi ha paisatges de fons |
|||||||||||||||||
|
Colors intensos |
Colors vius, contorns amb
resseguits amb una línia negra. Cada color tenia les seves connotacions
simbòliques.
|
Als quatre elements els corresponien els quatre colors: Blau: aire Marró:
Terra Verd:
aigua Vermell: foc Blanc,
vermell, verd i blau eren colors benèfics. Negre, groc, i violeta, evocaven dol i penitència Blanc:
color del papat, evocava llum i virginitat i puresa. Vermell
també era el color de l’amor diví Verd:
també era el color de la vegetació primaveral, esperança. Blau: es
deia que tenia virtuts calmants. Negre:
color del mal Groc:
color de l’enveja |
|||||||||||||||
|
La jerarquia de les
persones representades amb
el tamany |
|
|
|||||||||||||||
|
Moltes influències de
l’art bizantí |
|
|
|||||||||||||||
|
Funció |
Decorativa |
Sobretot en esglésies |
Igual que en escultura |
||||||||||||||
|
Didàctica |
Explica als fidels els
fets religiosos |
||||||||||||||||
|
Les imatges seran com els llibres de religió |
|||||||||||||||||
|
Espais pictòrics de
l’Església |
Murs |
Absis |
|||||||||||||||
|
Laterals |
|||||||||||||||||
|
Exterior |
Menys freqüent |
||||||||||||||||
|
Tipus |
Pintura mural |
A les parets |
|
||||||||||||||
|
Tècnica del fresc :
pintura sobre una base de sorra o calç, es pinta abans que s’assequi, un cop
sec, els pigments s’integren en l’estructura |
|||||||||||||||||
|
Pintura sobre taula |
Frontals d'altar |
Sant Roc de Farrera, romànic tardà |
|||||||||||||||
|
Tècnica del tremp: Els
pigments es barregen amb rovell d’ou. Té la propietat que s’asseca i
s’adhereix ràpidament.
|
|
||||||||||||||||
|
Miniatures |
Il·lustracions als llibres |
Salteri de Sant-Albans |
|||||||||||||||
|
Pintures Romànic |
Sant Climent Taüll |
|
|||||||||||||||
|
Frontal de la seu d’Urtgell |
|
||||||||||||||||
|
Frontal d’altar Sant
Martí de Puigbó (XII) |
|
||||||||||||||||
|
Frontal de Durro |
|
||||||||||||||||
|
Santa Maria d’Avià |
|
||||||||||||||||
|
Frontal de Santa Margarita, Vilaseca. |
|
||||||||||||||||
