ART GÒTIC

Arquitectura
Escultura
Pintura

Context

Període

 XII a XV

Localització

 Neix a França i s'exté per tota Europa occidental.

Difusió del gòtic
  • Monestirs de l'ordre del Císter: Orde benedictina del Nord de França, que amb la seva expansió a través d'Europa va ajudar a difondre l'estil, sobretot l'arquitectura. Gòtic inicial o cistercenc, molt auster i senzill en decoració. Bernat de Claraval.
  • Auge del comerç

Món
  • Cristià
  • Món cada cop més urbà: Noves necessitats arquitectòniques
  • Església perd el monopoli de la cultura: Naixement de les universitats
  • Aparició de la burgesia: nous clients de l'art, palaus i obres d'art.
  • Augment del comerç: difusió de l'art.
  • Noves ordes religioses: conventuals: a la ciutat, convents i frares. Dominics i franciscans (s.XIII).

Característiques generals Art Romànic
Temàtica Religiosa i civil (sobretot als darrers segles)
Funció de l'art Segueix sent didàctica, però comença a buscar la bellesa i també certa ostentació
Entorn artístic Urbà
Els artistes deixen de ser els artesans del romànic i passaran a ser artistesconeguts i ben remunerats.
Acostament a la naturalesa: producte d’un canvi de mentalitat. Tornada a  la filosofia d’Aristòtil gràcies a Sant Tomàs, i allunyant-se de la filosofia de Plató.
L'art tornarà a ser més naturalista, més realista. Durant el període es va perdent l'obsessió per Déu, i es redescobreix l'home, inicis de l'humanisme.
Catedral serà el centre de les ciutats i l’edifici més emblemàtic.
Verticalitat: Edificis de grans dimensions i de gran alçada, malgrat els edificis són més lleugers estructuralment. La nau central molt més alta que les laterals
Més lluminositat a l'interior.

Arquitectura

Característiques

 L'arquitectura gòtica respon a necessitats:
  • Religioses : Grans catedrals que seran l'element més important de les ciutats
  • Civils: Comerç: Construcció de llotges o consolats de mar Política: Construcció d'institucions polítiques Burgesia: Construcció de grans palaus
A la vegada demostrarà el poder econòmic de la ciutat: ostentació. Augment dels elements decoratius a les catedrals
Verticalitat: Catedrals molt més altes
Estructures més lleugeres.
Lluminositat a l'interior.
Grans finestrals.

Materials
Pedra. Tallada regularment pels picapedrers

Elements de suport i suportats
Pilars i columnes
Arc ogival o apuntat Millor distribució de les forces, menys pressions laterals. Ja el coneixien els musulmans.
 
Volta ogival o apuntada Encadenament de diferents arc ogivals.
Volta de Creueria

Encreuament de dues voltes apuntades o o dues voltes ogivals o dos arcs ogivals. A mida que el gòtic avança, cada cop més decorades, amb diferents nervis sortint de les columnes.

  • Clau de Volta: última pedra de la intersecció

 

Clau de volta

  
Arcbotant Té forma de mig arc, i transmet el pes de l'edifici cap als contraforts.
 
Contraforts Més estrets i més alts que al romànic. Suportaven el pes lateral de l'edifici
Murs més estrets que al romànic.

Elements de decoració
Portalades Arquivoltes i timpans apuntats, a diferència del romànic.
Capitells de columnes Decoracions vegetals. vida quotidiana, sants, màrtirs, etc...
Pinacles i Agulles Donaven més sensació d'alçada a l'edifici.
Gàrgoles Es podien fer servir de desaigües. Normalment representen éssers mitològics, monstres i dimonis.
Escultures exemptes Als altars i altars laterals
Grans Vitralls En grans finestres: Molta més lluminositat que al romànic dins les catedrals
Rosasses Vitralls de forma circular
Grans
Retaules 		Situats als altars de les catedrals

Plantes
Creu llatina 3 o 5 naus de Gran alçada, sobretot la central. El creuer sobresurt poc respecte els del romànic.

Parts de
la catedral
1-. Absis
2-. Creuer
3-. Nau central
4-. Torres
5-. Volta de creueria
6-. Girola
7-. Absidioles

Catedrals i
edificis gòtics
Císter
Orígens del gòtic
Península Ibèrica
Catedral de Burgos
Catedral de Lleó
Gòtic Europa
Duomo de Milà
Catedral de Chartres
Catedral de Reims
Catedral de Coutances
Catedral d'Amiens
Catedral de Notre Dame, Paris
Catedral de Canterbury
Arquitectura
civil Barcelona
Palau reial
Palau Aguilar
Palau Finestres
Palau de la Generalitat
Llotja de Barcelona
Arquitectura
civil Europa
Palau ducal de Venècia

Escultura

Característiques

 Temàtica:
  • Sobretot religiosa
  • Civil: Més escassa. Primers busts de la burgesia. Els feien per ostentar poder i per immortalitzar-se
Funcions:
  • Sobretot didàctica
  • Decorativa
  • Ostentació de poder. Primers retrats de la burgesia i noblesa: Ostentació i immortalitat. Molts cops apareixen com els "donants", els que financen.
Els escultors deixaran de ser anònims. Començarà la consideració d'artistes.
Materials:
  • Sobretot pedra
  • Fusta: Normalment policromada
Escultura molt lligada a l'arquitectura (però menys que al romànic) . Augmenta la producció d'escultures exemptes.
Expressió d'emocions que contrasta amb la rigidesa dels personatges romànics.
Naturalisme: Figures més properes a la naturalesa, més reals.
Línies corbes: nou volum i més sensació de moviment
Detallisme: ajudarà al realisme de les figures.

Espais escultòrics
a les catedrals
Portalades centrals i laterals
Capitells
Gàrgoles
Talles als altars principals i altars laterals.

Escultura Península
i Europa
Catalunya
Sant Jordi, de Pere Joan, palau Generalitat
Retaule de la Catedral de Vic, Pere Oller
Mare de Déu de Sanahuja
Mare de Déu, Jaume Cascalls
Península Ibèrica
El Gaiter, Sasamon, Burgos
La Verge Blanca,
Catedral de Toledo
Timpà de la portalada
de la Catedral de Burgos
Europa
Les Verges nècies, Catedral de Magdeburg
Àngel del somriure, catedral de Reims
Portalada de la Catedral de Chartres

Pintura

Característiques

 Temàtica:
  • Sobretot religiosa
  • Ostentació de poder. Primers retrats de la burgesia i noblesa: Ostentació i immortalitat. Molts cops apareixen com els "donants", els que financen.
Funcions:
  • Sobretot didàctica
  • Decorativa
  • Ostentació de poder.
Els pintors deixaran de ser anònims. Començarà la consideració d'artistes.
La substitució dels grans murs per grans finestres, va reduir l'espai per la pintura a les catedrals i esglésies: va guanyar importància la pintura sobre fusta
Naturalisme:
  • Acostament a la realitat
  • Aparició dels primers paissatges de fons
Detallisme: Figures més detallades en busca de més realisme
Major expressivitat dels personatges: mostren les emocions.
Inici de prespectiva: també per cercar un major realisme
Més quantitat de colors:
  • Molt ús del color daurat en les pintures.
  • Producte de l'auge del comerç i l'arribada de noves espècies i pigments a Europa
Detallisme: ajudarà al realisme de les figures.

Tipus de
pintura i
Espais
pictòrics
Pintura Mural: Tècnica al fresc. Menys freqüent que al romànic per la pèrdua d'espais als murs producte dels grans finestrals
Pintura sobre taula: Tècnica del tremp i a l'oli. Als Altars.
  • Grans retaules
  • Díptics
  • Tríptics

Grans Vitralls a les catedrals

Tècniques:
  • Barrejar el pigment amb el vidre en el moment de la seva fundició.
  • Pintar sobre el vidre un cop aquest ja estava fred
Miniatures
  • Per decorar llibres. Hi apareixeran imatges de la vida quotidiana.

Pintura
Península
i Europa
Catalunya
Mare de Déu dels Consellers, Lluís Dalmau, s. XV
Sant Jordi i la princesa, Lluís Dalmau
Entrada de Jaume I a València, Castell d'Alcanyís.
Retaule de Sant Miquel de Pedralbes, Ferre Bassa, s.XIV
Escoles
importants
europees
1-. Gòtic lineal (franco-gòtic, s. XIII i XIV): Vitralls i miniatures i predomini de la línia davant del color. Cromatisme viu, poc matís de color.  
2-. Trecento italià (italo-gòtic): Gust pel realisme, figures poc rígides, i mostrant els estats d'ànim.

Escola de Florència:

  • CIMBAUE
  • GIOTTO (gran innovador en la representació de l'espai tridimensional: prespectiva)

Escola de Siena:

  • DUCCIO: Molt ús del daurat. Influència Bizantina.
3-. Gòtic internacional: ús de prespectiva, i figures representades de manera natural. Detallisme. Pintura molt naturalista, bona representació de la naturalesa i els seus animals.  
4-. Pintura flamenca (o gòtic tardà): Pintura a l'oli, molt simbòlica, i molt detallisme en la representació. Donarà lloc a un estil propi de la zona del nord d'Europa.  

 

Presentació powerpoint

 

La memòria dels Cargols. Capítol 3: "Els Cargols i l'esclatasangs"