|
|
Links utilitzats
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Mals_usos Mals usos
Després dels anys de bonança econòmica viscuts a Europa als segles XII, XIII, i inicis del XIV, la situació econòmica i demogràfica va començar a canviar de manera molt brusca.
Al camp, un seguit de factors climàtics desfavorables com sequeres, inundacions i plagues d'insectes, van fer que les terres s'empobrissin. A causa d'això, passat el primer quart de segle XIV, el camp va patir una crisi agrària que va generar una baixada molt important de producció. A Catalunya, el 1333, va ser conegut com
De la mateixa manera que al segles XII i XIII l'augment de producció agrícola va provocar que la gana disminuís i la població augmentés, a mitjans del segle XIV es va produir la situació inversa. Les collites van començar a ser insuficients, i la gana es va tornar a apoderar del camp català i europeu. A la mala alimentació i a la gana s'hi va afegir un fenomen desastrós dins la història europea, la pesta negra, que a partir del 1348 va matar en poc temps un terç de la població europea i gairebé la meitat de la població catalana. La pesta, a més, va anar acompanyada de rebrots i posteriors epidèmies que van continuar afectant a la població, tant rural com urbana. Aquesta gran mortaldat va generar una crisi demogràfica a Europa que va trigar molt de temps a revertir-se.
La gran mortalitat al camp va produir un èxode de gent d'entorns rurals cap a les ciutats, i el camp va començar a patir la falta de mà d'obra. A la zona catalana rural van començar a aparèixer el que es va conèixer com a masos rònecs, masos i terres abandonats per la gran mortalitat i per l'exili de gent a les ciutats, que van passar a mans dels pagesos més rics enfortint així la seva posició contra els senyors feudals. A resultes d'això, els senyors feudals van tornar a endurir els mals usos (abusos senyorials), i van intentar fer pagar pels masos rònecs als pagesos que se'ls van quedar.
A Catalunya, producte del descens de la producció agrícola els impostos sobre els productes augmentaren ja que els senyors feudals havien perdut rendes que volien compensar. Per això i per la falta d'oferta de productes, els preus van patir un fort augment. A més, com hem dit, els mals usos, que s'havien deixat d'aplicar en èpoques de bonança, es tornaren a endurir contra els pagesos catalans. Les males condicions de vida al camp van portar a molts pagesos a provocar revoltes al camp, tant al camp català com a moltes zones rurals europees generant una crisi social de magnituds poc vistes a Europa fins el moment.
Masos rònecs
Perre Vilar, Catalunya dins l'Espanya moderna (adaptació)
|
|
Links utilitzats
Al camp català, la crisi agrària i la crisi demogràfica es van sumar a l'enduriment dels mals usos, conjunt de càrregues i obligacions suavitzades al segle XII, però que amb la crisi els nobles van aplicar altre cop amb duresa contra els pagesos.
Els remences catalans, gairebé un terç de la pagesia catalana, eren aquells pagesos sotmesos a servitud de no abandonar el mas ni les terres que conreaven. Per marxar del seu mas i abandonar les terres, per alliberar-se'n, havien de pagar un impost molt elevat que s'anomenava remença.
Al 1462, després de molts anys de patiment, els remences es van alçar contra els mals usos i les difícils condicions de vida que estaven patint. La revolució remença va enfrontar els pagesos de remença catalans contra els senyors feudals.
Com a conseqüència d'aquest enfrontament els remences van entrar a la guerra civil (1462-1472) fent costat al rei i en contra dels nobles. Al 1472 es va acabar la guerra civil, i malgrat que el rei i els pagesos al seu costat en van sortir vencedors, els mals usos no van acabar. Els anys 1484 i 85, els pagesos, insatisfets amb el final de la guerra, es van tornar alçar en la segona revolta remença, aquest cop de manera més radical dirigits per Pere Joan Sala. Tot i això, al 1486, Ferran II, rei Castella i Aragó, mata Pere Joan Sala, i posa fi als mals usos amb la sentència arbitral de Guadalupe.
Links utilitzats
La crisi agrària i demogràfica que patia el camp a mitjans del segle XIV i principis del XV va arribar també a les diferents ciutats de la Corona d'Aragó. L'escassedat de productes agrícoles, especialment del blat, va fer que el preu d'aquests pugés de forma notable, i de retruc la resta de productes alimentaris.
Producte d'això, l'activitat artesanal es va frenar, i com a conseqüència el comerç. Poc a poc, la misèria va anar arribant a la ciutat, i les condicions de vida dels seus ciutadans van empitjorar. Hi va començar a haver revoltes urbanes protagonitzades pels sectors més afectats per la crisi, i van sovintejar els atacs als calls jueus, blanc de les ires de gran part de la població, que acostumava a acusar als jueus de tots els seus mals.
A Barcelona, cap al 1425, després d'anys de misèria, les revoltes van augmentar, i es van formar dos grans grups urbans enfrontats, que lluitaven pel poder del consell de Cent municipal, el govern de Barcelona. Per una banda hi havia el grup de la Biga, compost pel patriciat urbà més ric de Barcelona, i que ja controlava el poder municipal. Amb el temps, aquest grup, compost bàsicament per comerciants, s'havia enriquit molt, i començava a tenir privilegis nobiliaris, i fins i tot terres en propietat. D'altra banda hi havia el grup anomenat la Busca , que aplegava el conjunt d'artesans i petits mercaders de la ciutat. Aquests tenien una representació molt escassa al consell de Cent, tot i que comptaven amb gran part del suport popular de la ciutat.
La Biga, davant la forta crisi que patia la ciutat, volia aplicar mesures lliurecanvistes, és a dir, suprimir gran quantitat d'impostos sobre els productes importats, fet que beneficiava els seus ingressos, ja que el motor econòmic de les seves activitats venia de la importació de blat, teles i altres productes de luxe. Per contra, la Busca, volia el control del poder municipal per aplicar noves mesures proteccionistes per tal de protegir la producció local artesanal, tot augmentant els impostos dels productes importats. A més, pretenien devaluar la moneda per tal d'augmentar el volum d'exportacions, fet al que s'oposava la Biga, ja que la mesura perjudicava el seus negocis basats en la compra de productes a l'estranger.
El 1453 Alfons el Magnànim, després de veure que compoartia enemic en comú, va decidir instal·lar la Busca al capdavant del govern municipal de Barcelona, tot anul·lant les eleccions anuals a conseller i escollint una conselleria formada íntegrament per ciutadans de la Busca. Durant aquest govern la Busca va aplicar totes les mesures que havia estat reivindicant, però la difícil situació econòmica, i l'oposició perpètua de la biga, van fer acabar fracassant el projecte reformista de la Busca.
El 1462, amb l'inici de la Guerra civil catalana, la Biga va recuperar el poder urbà completament. La Busca s'alineà del costat del monarca i s'enfrontà a l'oligarquia catalana formada tant per ciutadans urbans de la Biga com per la noblesa rural catalana.
El 1472, amb el final de la Guerra, tot i formar part del bàndol perdedor, la Biga va mantenir el poder municipal. Les capitulacions signades a Pedralbes, tot i ser al bàndol guanyador, no van satisfer les ambicions de la Busca, i el corromput sistema electiu del Consell de Cent va seguir mantenint als bigaires en el poder.
Pesta negra a la ciutat
Joan F. Cabestany. La crisi demogràfica dels segles XIV i XV
*(deler: desig)
Links utilitzats
L'any 1410 va morir l'últim rei del Casal de Barcelona, Martí l'Humà. La mort prematura del seu fill, Martí el Jove, va fer que el rei morís sense descendència, fet que va provocar que la Corona d'Aragó entrés en una crisi de successió. Durant dos anys es va produir el que es coneix com interregne, període de desgovern entre regnats de diferents reis. En aquest interregne es van multiplicar les disputes entre la noblesa de la Corona i també amb l'estranger, com per exemple el Regne de Castella, que ho va aprofitar per fer diferents incursions al territori catalano-aragonès.
Per tal de solucionar la crisi dinàstica i tots els problemes polítics derivats, el 1412, després de diverses trobades, es va convocar el Compromís de Casp, a Aragó. En aquesta trobada, 9 representants escollits pels diferents parlaments de la Corona d'Aragó (3 de València, 3 d'Aragó i 3 de Catalunya) es van reunir i comprometre a acceptar el resultat de l'elecció del candidat escollit per la majoria. Per a que l'elecció fos lícita, el candidat escollit havia de tenir com a mínim 6 vots en total, i d'aquests sis com a mínim hi havia d'haver un vot de cada territori.
D'entre diversos candidats a ser escollit rei, dos es van acabar situant al capdavant de l'elecció: Per una banda Ferran d'Antequera, fill del rei de Castella, de la dinastia Trastàmara, i nebot de Martí l'Humà per part de mare, i que entre d'altres, tenia el suport principal del Papa Benet XIII (Papa Luna). L'altre candidat fou Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons III, candidat més popular a Catalunya, i que va ocupar el càrrec de lloctinent del regne designat per Martí l'Humà, fet que el va legitimar també a ser present a la disputa successòria.
Al compromís de Casp, després de moltes pressions, tant de l'església com de regnes exteriors, els 9 representants van escollir Ferran d'Antequera com a rei de la Corona, en contra de l'opinió d'alguns nobles.
Amb Ferran d'Antequera, Ferran I d'Aragó, s'inicià així la dinastia Trastàmara a la Corona d'Aragó. Ferran, educat a la Cort de Castella com a fill del rei, havia viscut una manera de fer política basada en l'autoritarisme, on el rei prenia decisions sense tenir massa en compte els seus parlaments. En canvi, a Catalunya, els reis catalans anteriors havien hagut de practicar el pactisme, prendre les decisions de manera més consensuada amb les corts catalanes. Aquestes dues formes oposades de pràctica política es van veure enfrontades amb l'arribada de Ferran a Catalunya, on va intentar imposar un model més autoritari. Aquest xoc va suposar l'inici de fortes tensions entre les autoritats catalanes i el rei, i que, sumades a altres factors, els va portar al cap dels anys, ja en govern del fill de Ferran, a la Guerra civil catalana. (1462).
Acta del Compromís de Casp
Considerando asimismo que cada uno de nosotros prometió y juró solemne y públicamente que junto con los demás, y según los poderes recibidos, procedería en el asunto tan diligente como racionalmente fuera posible y proclamaría al verdadero rey y señor con arreglo a los dichos voto y juramento, todo lo cual consta ampliamente en escritura pública recibida en la villa de Caspe por los citados Pablo Nicolau, Ramón Batlle y Jaime Monfort, notarios, en los días diecisiete y veintidós de abril y dieciocho de mayo del año predicho.
Vistos por tanto el modo y forma de nuestra elección y los poderes que se nos han otorgado y los antedichos voto y juramento, y llevadas a cabo la investigación, instrucción, información, conocimiento y reconocimiento a que estábamos obligados, y dados y comunicados nuestros criterios por justicia según Dios y nuestras conciencias, y todo lo dicho examinado y considerado, teniendo sólo a Dios ante los ojos y a tenor de los poderes, voto y juramento predichos, decimos y publicamos que los mencionados Parlamentos y súbditos y vasallos de la Corona de Aragón deben y están obligados a prestar fidelidad al ilustrísimo y excelentísimo príncipe y señor don Fernando, infante de Castilla, y que deben y vienen obligados a reconocer al propio don Fernando como a su verdadero rey y señor.
De todo lo cual y para perpetua memoria del hecho, pedimos y requerimos a vosotros, los notarios infraescritos, que se hagan uno o varios documentos públicos. Fue hecho, leido y publicado en la sala del castillo de Caspe, dia sábado 25 de junio, año de la natividad del Señor 1412.
Presentes los testigos honorables Francisco de Pau, caballero, Domingo Ram, licenciado en leyes, Domingo de Lanaja, Ramón Fivaller y Guillermo Zaera, castellanos y custodios del castillo de Caspe, a esto especialmente llamados y designados. Y nosotros, Bartolomé Vicent y Pablo Nicolás, Ramón Batlle y Francisco Fonolleda, Jacobo de Plano y Jacobo de Montfort, notarios y secretarios citados"
Transcripció de l'acta del Compromís de Casp
Font: http://www.compromisodecaspe.es/acta-del-compromiso
Links utilitzats:
Tots els conflictes apareguts durant el segles XIV i inicis del XV van ser les causes de l'inici de la Guerra civil: per una banda els enfrontaments rurals dels remences contra els abusos de la noblesa; en l'entorn urbà, els conflictes de la Biga i la Busca pel control del poder municipal; i en l'àmbit polític, les formes de pràctica política oposades que van xocar amb l'arribada dels Trastàmares a Catalunya, el pactisme català vers l'autoritarisme dels reis castellans. A tots aquests fets, que es van anar estenent durant un llarg període de temps, s'hi va sumar una causa immediata, la mort prematura del príncep Carles de Viana, fill del rei Joan II, a qui estava enfrontat per la successió del regne de Navarra, i erigit per les Corts com a símbol de les llibertats catalanes. Carles, empresonat pel seu pare, va ser alliberat gràcies a les pressions de les Corts catalanes, i se'l va nomenar lloctinent de Catalunya. L'estranya mort de Carles el 1461 va ser el desencadenant immediat de la Guerra civil que va enfrontar l'oligarquia catalana i les seves tropes de la Generalitat, amb les tropes del rei Joan II, amb el suport de la Busca a la ciutat i dels remences al camp.
La guerra va acabar el 1472, deu anys després d'haver començat. El bàndol de Joan II en va sortir victoriós, i el 1472 es van signar les capitulacions de Pedralbes, que van deixar una Catalunya molt malparada a més d'empobrida pel pas de la llarga guerra. Tot i formar part del bàndol guanyador, ni la Busca ni els remences van veure acomplides les seves demandes, i els seus conflictes van continuar uns anys més, sobretot el dels pagesos. Per tant, el gran guanyador va ser Joan II i els seus successors, que van poder imposar cada vegada més un model polític autoritari. La societat, d'altra banda, des de l'oligarquia fins els graons més baixos, va pagar el preu de la guerra i de la derrota indiferentment del bàndol que ocuparen al conflicte. A més, les conseqüències es van estendre en el temps ja que la crisi de postguerra, social, econòmica i sobretot política, va impedir a Catalunya participar en igualtat de condicions a la conquesta i posterior comerç d'Amèrica.
Links utilitzats:
De res valgueren les humanes previsions i els esforços per mantenir la neteja a la ciutat (...), ni tampoc que es prohibís l'entrada de malalts que arribaven de fora, ni els bons consells per la cura de la salut, i com ineficaces foren els precs, processons, i altres pràctiques devotes. A inicis de la primavera de 1348, la mortífera pesta va fer aparició l'esmentada pesta negra (...).
Al iniciar-se la malaltia, tant a l'home com a la dona, se'ls formaven inflamacions a l'entrecuix i a les aixelles, algunes de la mida d'una poma o d'un ou. Poc després, les temibles bubes, es manifestaven en d'altres parts del cos, al mateix temps que apareixien taques negres o morades en els braços, cuixes, i altres parts del cos (...). de la mateixa manera que les bubes eren indici de la mort, també ho eren així tals taques.
Ni consell de metge ni virtut de medicina eren eficaces per curar la malaltia, (...) no coneixien de què es tractava,(...) eren pocs els que es sanaven, i gairebé tots morien al tercer dia de l'aparició de les nefastes taques negres. I va ser major la intensitat d'aquesta pesta ja que es contagiava amb rapidesa, de malalts a sans (...). Més endavant, no només el freqüentar malalts transmetia la malaltia als sans, sinó que fins i tot el tocar les robes o altres objectes que aquells haguessin tocat, era motiu de contagi. (...) Tal era la força contagiosa d'aquesta pesta, que no només passava d'home a home sinó que arribava als animals, tan llunyans a l'espècie humana.(...)
Davant el considerable nombre de cadàvers, no essent suficient la sacra terra per enterrar-los, (...) tal i com era costum en l'antiguitat, com que els cementiris de les esglésies estaven plens, s'obrien grans fosses on s'enterraven a centenars els que anaven portant, i els posaven de la mateixa manera que es posen les mercaderies en les naus, en fileres; després llençaven terra al damunt fins a omplir la fossa.
Adaptació Oriol Nogueras
G. BOCCACCIO, El Decamerón, Madrid, 1984, Jornada primera (introducción), pp. 11-12 y 16
Font: http://bib.cervantesvirtual.com/historia/textos/medieval/baja_edad_media.shtml#4_1_2
Links utilitzats
La memòria dels cargols: La pesta negra
 |