BAIXA EDAT MITJANA -

LA CORONA D'ARAGÓ

1-. L'expansionisme de la Corona d'Aragó segles XIII a XV

Causes

A partir del segle XIII la Corona d'Aragó va iniciar un procés d'expansió territorial que en pocs segles la va portar a ser una de les grans potències del Mediterrani. Inicialment aquest procés el va dur a terme Jaume I el Conqueridor, que conquerí Mallorca i València als musulmans. Els descendents de Jaume, en un llarg període de temps, van arribar a estendre els territoris catalano-aragonesos fins a la zona de l'actual Grècia.

Aquest expansionisme es va donar per un seguit de causes:

• A nivell econòmic:
  • La prosperitat econòmica dels segles XIII i XIV, donada pel gran augment de producció agrícola, va fer que el nombre d'excedents de producció augmentés notablement, i de retruc el comerç i les ciutats es van desenvolupar. Les noves necessitats comercials van ser un dels motius econòmics de l'expansionisme de la Corona.
• A nivell polític:
  • Precisament el grup més beneficiat de l'augment del comerç va ser la burgesia catalana, que va demanar als reis ampliar les seves zones de comerç pel Mediterrani, tot ajudant als monarques econòmicament en les seves expedicions militars. Alhora, la noblesa aragonesa, exigia al rei ampliar els seus territoris per tal d'obtenir més superfície de conreus.
  • La decadència dels regnes Taifes de l'Al-Àndalus i la derrota de las Navas de Tolosa (1212), va fer que els catalano-aragonesos tinguessin més fàcil el seu camí cap al Sud de la península i cap a les illes Balears.
  • La Corona d'Aragó havia aconseguit, en gran part gràcies al ressorgiment econòmic, reforçar la seva monarquia amb una flota marítima important, com ara la que va comandar Roger de Llúria sota el regnat de Pere III el Gran. A més, també contaven amb els Almogàvers , forces paramilitars sorgides de la violència de frontera entre l'islam i els regnes cristians, molt agressius en el combat. Els almogàvers acostumaven a lluitar de nit sense cuirassa, fet que els feia molt ràpids, i sovint viatjaven famílies senceres, amb dones i nens.
  • Per últim, la batalla de Muret al 1213 i la conseqüent mort de Pere el Catòlic va significar la pèrdua d'Occitània (excepte Montpeller i Rosselló) a mans dels francs. El 1258 Jaume I signa el Tractat de Corbeil, en el qual la Corona d'Aragó renunciava a l'expansió cap al nord, i els obligava així a expandir-se cap al sud de la península i mediterrani endins. En el tractat, els francesos també renunciaven als seus possibles drets com a conqueridors sobre els territoris de l'antiga Marca hispànica, i reconeixien així la independència total dels comtats catalans.

Per tot això la Corona d'Aragó va iniciar un seguit de campanyes militars, acompanyades del suport econòmic i polític de la burgesia i també amb el recolzament de les nobleses catalana i aragonesa. Moltes d'aquestes conquestes anaven seguides de repoblacions amb colons catalans i aragonesos, fet que explica perquè avui en dia trobem la llengua catalana més enllà dels territoris peninsulars, com Balears o també l'Alguer, una petita part de l'illa de Sardenya.

Expansió

Mallorca i Balears (1229-1235) Conquerides als musulmans (excepte Menorca, que quedà controlada però no incorporada al regne). Aquest era un objectiu comercial dels mercaders catalans, les terres van ser repoblades per catalans de l'Empordà (d'aquí la seva parla actual), i la majoria de musulmans locals van morir o van fugir. València (1238) La va conquerir als musulmans, bàsicament voluntat de la noblesa aragonesa que volia augmentar les seves terres, i també l'església, en el marc de la reconquesta cristiana. La costa va ser ocupada per catalans, i l'interior per gent d'Aragó. Molts musulmans, sobretot nobles, es van quedar com a vassalls dels catalans i aragonesos, fet que va provocar diferents revoltes en els anys que seguiren a la conquesta.

• Sicília (1282-89)
  • Pere el Gran es casà amb Constança de Sicília. Anys més tard conquerirà l'illa amb l'ajut dels almogàvers i de Roger de Llúria, el seu gran almirall, quan Carles I d'Anjou, comte de Provença, intentà envair Sicília. L'illa de Sicília era un punt estratègic al Mediterrani per a moltes rutes comercials i a més era una gran productora de blat. Era una terra molt desitjada per altres reis, com el germà de Pere, Jaume de Mallorca, el rei de França o el de Castella, fet que li va suposar a Pere molts mals de caps i astúcies polítiques.
  • A més, Pere III conquerí Mallorca al seu germà, amb qui havia patit nombrosos enfrontaments. Anys més tard, el fill de Pere, Jaume II el Just, li retornà el regne de Mallorca al seu oncle Jaume de Mallorca.

• Sardenya (1323)
  • Jaume II, fill de Pere III, va succeir al seu germà Alfons III el franc a la Corona d'Aragó. Amb el seu germà en vida, Jaume ja regnava a Sicília, i quan Alfons va morir, Jaume heretà la Corona d'Aragó. Jaume va començar la conquesta de Sardenya el 1323. L'illa era plena de riqueses naturals com la plata i corall, i també agrícoles com els cereals, fet que la feien molt atractiva pels catalans. A més, la seva situació al Mediterrani la feien un lloc important en el control de les rutes comercials. Des de Sardenya també es pretenia controlar millor la pirateria que practicaven els corsaris de Còrsega, l'illa més propera.

• Establí bases comercials a Xipre, Egipte i Constantinoble

• Ducats d'Atenes i Neopàtria(1377 i 1380)
  • Ja al segle XIV Pere el Cerimoniós aconseguí conquerir el ducat d'Atenes (1380) i el ducat de Neopàtria (1377), tot i que van durar poc temps sota domini català ja que van caure en mans de florentins i venecians respectivament.
  • Pere IV va conquerir també Mallorca al seu cunyat Jaume III de Mallorca després de nombrosos enfrontaments. A partir d'aquell moment Mallorca queda annexionada a la Corona catalano-aragonesa fins als decrets de Nova planta al 1714.

• Nàpols (1442)
  • Després de molts intents fallits, Alfons V conquereix Nàpols el 1442, aprofitant la regència de la reina de Nàpols sense descendència tot enfrontant-se als genovesos, lluita que venia de lluny pel control comercial de part del Mediterrani. A partir de la conquesta de Nàpols, Alfons no va tornar a la península ibèrica, i va cedir el control dels territoris catalans i aragonesos al seu germà Joan II.

Expansió territorial de la Corona d'Aragó al segle XV

Els Almogàvers

"Aquestes gents que tenen el nom d'Almogàvers són gent que viuen només de les armes, no viuen en pobles ni en ciutats sinó en muntanyes i en boscos, i guerregen sovint amb els sarraïns, i entren dins terres sarraïnes saquejant-les i robant els seus béns (...), d'això viuen. A vegades, si cal, passen dos dies sense menjar, i si cal mengen les herbes del camp. No porten més d'una gonella (*) o una camisa, sigui estiu o sigui hivern, i a les cames porten una calça de cuir (...). Porten casc, llança, i dos dards, i un sarró de cuir on porten els menjars. Són molt forts i molt lleugers (...)"

(*)Peça de roba
Adaptació per a la comprensió. Bernat Desclot, Crònica, capítol LXXIX.

Gran companyia catalana formada per almogàvers liderada per roger de Flor

"Els fa invencibles llur sol aspecte i amb llurs propis cossos confirmen les mutilacions de l'Hidra. Car ni aquestes ni la privació de membres conté sa embranzida, sinó que si els talles una mà combaten amb la que els queda, si els talles les dues lluiten amb els peus, no sentint la manca de membres sinó només no poder usar de sa destresa, (...). Fins a tal punt valoren en res morir en el combat i sortir amb el cos il·lès de la topada de les armes que moltes vegades consideren fins i tot aquesta sort com un ultratge en la seva impetuosa fúria, sense que res abasti a deturar-los..."

Thomas Magister s. XIV
http://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_Catalana_d%27Orient

Conseqüències de l'expansió de la Corona d'Aragó

• Polítiques::
  • La Corona d'Aragó va passar a ser un dels poders polítics més importants del Mediterrani.
• Econòmiques:
  • Creació de noves rutes comercials que van permetre enriquir encara més la Corona. Van arribar al Nord d'Àfrica, al pròxim Orient, Itàlia i Grècia, tot fent intercanvis a la barata o amb l'ús de la moneda.
    • Noves importacions: Espècies, sedes, perfums, esclaus.
    • Noves exportacions i intercanvis: teixits, armes, oli, etc...
  • Creació dels Consolats de Mar: tribunals de la Corona a les principals ciutats del Mediterrani, dirigides per un cònsol, i que s'encarregaven dels problemes derivats del comerç marítim, i de crear normes per regular aquest comerç. Van crear el llibre del consolat de mar, un seguit de normes referents al comerç marítim que quedarà com a llegat català per a tot el mediterrani i també per al comerç de l'Atlàntic.
  • Creació de llotges comercials: Llocs d'intercanvi comercial i de reunions de mercaders per fer negocis i posar preus de productes a l'engròs. No havia de ser precisament al mar. En molts casos les llotges i els consolats de mar podien estar junts, com va ser el cas de la llotja i el consolat de mar de la ciutat de Barcelona.
• Socials:
  • Repoblament de colons catalans i aragonesos a les zones de València i Mallorca
• Culturals:
  • Cristianització de les zones conquerides a valència i Balears.
  • Expansió de la llengua catalana pels nous territoris conquerits, en molts casos convivint amb les llengües autòctones. Avui en dia encara es parla català en indrets llunyans al principat com ara a l'illa de Sardenya a l'Alguer.
  • A més, el català es va utilitzar per tot al Mediterrani com a llengua per als intercanvis comercials producte de la força mercantil de la Corona catalano-aragonesa.

Rutes comercials i consolats de mar de la Corona d'Aragó a Europa

2-. INSTITUCIONS DE GOVERN DE LA CATALUNYA MEDIEVAL

Antecedents:

1-. Assamblees de Pau i Treva davant els abusos senyorials creades per l'Abat Oliva.

2-. Després de la mort de Pere el Catòlic i per redreçar la situació amb la noblesa, el rei Jaume I convocarà assamblees amb els diferents estaments socials (noblesa, alta burgesia i església). No tenien caràcter legislatiu, només representatiu, però s'entenen com els orígens de les Corts Catalanes.

Institucions de govern: Composició i funcions

Conseqüències:

1-. El sistema polític que s'inicia amb les Corts, instaurarà un model polític basat en el PACTISME (pactes entre els tres estaments i el Rei).

2-. Amb el temps, la Generalitat es va convertir en un govern paral·lel al Rei, amb molta força política, militar i econòmica.

Consell de Cent, les Corts, i la Generalitat, seran abolides el 1714 amb Felip V i els Decrets de Nova Planta.

Les Corts

"Una vegada l'any, (...), nos e los successors nostres celebrem dins Catalunya general Cort als catalans, en la qual amb els nostres prelats, religiosos, barons, cavallers, ciutadans i homes de vila, tractem del bon estament i reformació de la terra (...)".

"Volem, estatuïm i ordenem que si nos i els nostres successors, volen fer alguna llei o estatut a Catalunya, hauran d'obtenir el consentiment dels prelats, els barons, els cavallers i dels ciutadans de Catalunya (...)".

Fragment de les Corts de Pere el Gran, celebrades a Barcelona el 1283 (adaptació)

ANNEXOS

Jaume I el Conqueridor

Jaume I el Conqueridor ha estat segurament el rei més important de la Corona d'Aragó, no només per les seves grans conquestes, sinó també per la seva religiositat, la seva longevitat, gairebé 70 anys, i "el llibre dels feyts", la crònica de la seva vida que ell mateix va dictar.
Com a rei llegendari, la seva llegenda comença abans del naixement: el seu pare, Pere el catòlic, molt interessat per les dones, no tenia cap tipus d'interès per la seva, Maria de Montpeller. La cort que envoltava el rei, veient la necessitat d'un hereu, va ordir un pla, juntament amb la dona del rei per tal que aquesta es quedés embarassada de Pere. Amb la cambra a les fosques li van fer creure al rei que tenia una amant esperant-lo al seu jaç quan en realitat la dona que l'esperava era la seva pròpia muller. Fins i tot, per tal de deixar constància que l'acte consumat era entre marit i muller, fora de la cambra hi havia notaris donant fe. D'aquesta unió, de dubtosa veracitat, en va néixer l'infant Jaume.

Amb només tres anys, l'infant Jaume va ser entregat a Simó de Montfort, rival de Pere a la batalla de Muret, per casar-lo amb la filla del comte i aconseguir així una treva en el conflicte a Occitània. Poc temps després de la derrota de Muret, i a petició de la mare de l'infant i del Papa de Roma, Simó de Montfort va entregar el nen als cavallers templers, que l'acolliren al castell de Montsó on l'instruïren com a rei. El seu principal mestre va ser Guillem de Mont-Rodon. Als nou anys , després de la regència del seu oncle, va iniciar el seu regnat. Amb molta habilitat, i seguint els consells dels templers, va aconseguí pacificar la Corona, un territori convuls producte del buit de poder i dels aixecaments de la noblesa. El 1221 es casà amb la filla del rei Alfons VIII de Castellà, matrimoni del qual en naixé un hereu que no arribà a regnar, Alfons d'Aragó. En segones núpcies es casà amb Violant d'Hongria, amb la qual tingueren 8 fills, la majoria d'ells morts abans el mateix rei. Per tal d'evitar-se enfrontaments amb Castella, el 1244 va firmar el tractat d'Almirra (o Almizra), pel qual s'establia el límit entre els territoris del regne de València i els territoris de Castella de forma pacífica. A l'hora, el tracte va inclourà la fusió de llinatges catalans i castellans, ja l'infant Alfons de Castella va contraure matrimoni amb la filla gran de Jaume i, violant d'Aragó.

Al 1258 signà amb el rei francès el tractat de Corbeil, pel qual Jaume i els catalans renunciaven a les terres d'Occitània (excepte part del Rosselló i Montpeller), i el rei francès renunciava qualsevol tipus de dret de conquesta sobre els territoris dels comtats catalans i en reconeixia així la seva independència.
El 1276, quan es volia retirar com a monjo al monestir de Poblet, morí. Malgrat els seus testaments inicials repartien els territoris entre els seus fills, al moment de la seva mort només els infants Pere i Jaume continuaven vius. A Pere, Pere III el gran, li concedí els regnes d'Aragó, valència i els comtats catalans, i a Jaume li deixà els territoris del regne de Mallorca, i el comtat de Rosselló.

Links utilitzats

• http://llibredelsfets.blogspot.com.es/ "Llibre dels feyts"