EXPANSIÓ DELS REGNES CRISTIANS

s. VIII – s. XIII a la Península Ibèrica

Aquest és un repàs cronològic de fets, bàsicament de caràcter polític, succeïts a la península ibèrica des del segle VIII fins al XIII. Bàsicament està relacionat amb el procés de reconquesta dels regnes cristians peninsulars. Als quadres, organitzats en períodes de cinquanta anys, hi apareixen les diferents entitats polítiques que van apareixent a la península, comtats catalans, regne d'Astúries, regne de Castella, Al-Àndalus, amb els seus diferents períodes polítics, etc... Així com els períodes artístics que es van desenvolupant a cada moment.

La primera taula s'inicia amb la batalla de Guadalete, al 711 d.C., i la conquesta musulmana de major part de la península, el moment de màxima expansió territorial de l'Al-Àndalus, i acaba amb la batalla de las Navas de Tolosa, al 1212 d.C., que suposa la reconquesta de pràcticament tota la península per part dels regnes cristians peninsulars.

Es pot fer una lectura més vertical, repassant segle a segle cada entitat política, o fer una lectura més horitzontal, repassant tot allò ocorregut durant l'espai de temps determinat. A l'inici s'hi troba l'índex enllaçat a cada taula.

 

  Successió de Mapes s.VIII a s.XIII Dianstia comtal del Casal de Barcelona
Segle VIII Primera Meitat - 700 d.C. a 750 d.C. Segona Meitat - 750 d.C a 800 d.C.
Segle IX  Primera Meitat - 800 d.C. a 850 d.C. Segona Meitat - 850 d.C. a 900 d.C.
Segle X  Primera Meitat - 900 d.C. a 950 d.C. Segona Meitat - 950 d.C a 1000 d.C.
Segle XI  Primera Meitat - 1000 d.C. a 1050 d.C. Segona Meitat - 1050 d.C. a 1100 d.C.
Segle XII  Primera Meitat - 1100 d.C. a 1150 d.C. Segona Meitat - 1150 d.C. a 1200 d.C.
Segle XIII Primera Meitat - 1200 d.C. a 1250 d.C. A propòsit de l'objectivitat de la història

 

Primera Meitat segle VIII – 700 d.C. a 750 d.C
Al-Àndalus
Regnes Cristians peninsulars
Zona actual Catalunya (Comtats catalans)
Europa
Art

711 – Batalla de Guadalete: els musulmans derroten als visigots, suposa l'inici de la conquesta de la península.

711 – 715 Conquesta de quasi tota la Península, excepte el Nord.

L'EMIRAT DEPENDENT (711 – 756)

Ràpida islamització de la població, antics cristians convertits:

  • Mossàrabs: convertits a la cultura i llengua però no a la religió.

  • Muladins: convertits en tots els aspectes, cultura, llengua i religió.

    • 732 – Batalla de Poitiers: Fi de l'avenç musulmà per Europa, derrotats pel franc Carles Martell.

    Al nord de la península els musulmans inicialment demanaran tributs als regnes del Nord.

    Els musulmans no conqueriran el nord de la península (actuals Cantàbria, Galícia, Pirineus i Navarra). Aquesta zona serà el refugi dels visigots, i serà l'origen dels REGNES CRISTIANS PENINSULARS.

    1-. REGNE DE PAMPLONA / NAVARRA:

    Territori inestable, que va passar per diferents mans en poc temps, musulmans, francs.

    2-. COMTAT D'ARAGÓ:

    També va ser un territori inestable, igual que Pamplona.

    3-. REGNE D'ASTÚRIES:

    Càntabres i asturs (visigots), amb el rei Pelagi al capdavant, derroten l'any 722 als musulmans a la batalla de Covadonga, que serà el símbol de l'inici de la reconquesta.

    Primeres campanyes de reconquesta a càrrec d'Alfons I i Alfons II.

    Conquesta musulmana fins a la Septimània (Carcassona, Narbona, Nimes, etc...).

    Nobles visigots, hispans, es refugiaran a França i també als Pirineus.

    Els ciutadans es queden i es convertiran a l'islam.

    732 – Inici de la reconquesta dels francs, batalla de Poitiers.

     

     

     

     

    REGNE FRANC

    Carles Martell, majordom de palau, , usurpà el poder als merovingis.

    732 – Batalla de Poitiers: fi de l'avenç musulmà.

    Pre-romànic

    (sobretot en destaca l' asturià).

     

    Art islàmic.

     

    Segona Meitat segle VIII – 750 d.C. a 800 d.C
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Zona actual Catalunya (Comtats catalans)
    Europa
    Art

    756 – Abderraman I L'EMIRAT INDEPENDENT

    EMIRAT INDEPENDENT (756-929)

    Període de gran desenvolupament econòmic.

    Pèrdua de Girona i Barcelona a mans dels Francs.

    778 – Fracàs de Carlemany per ocupar Saragossa. Aquests seran els límits de la reconquesta dels francs.

    REGNE D'ASTÚRIES:

    Estableixen la cort al voltant d'Oviedo. Procés de reconquesta liderat pels reis Alfons I i Alfons II.

    Ocupen de Galícia fins a la zona de l'actual Àlaba.

    2-. COMTAT D'ARAGÓ I REGNE DE PAMPLONA

    Intents francs de controlar aquests territoris. Els francs intentaran establir-hi la Marca hispànica.

    Es produirà la batalla de Roncesvalles (778), l'exèrcit de Carlemany, liderat pel seu nebot Roland, va ser derrotat. D'aquí en neix el poema èpic la "chanson de Roland".

    760 - Control franc de la Septimània per part de Pipí el breu.

    785 – Els francs conquereixen Girona.

    801 – Francs conquereixen Barcelona.

     

     

    REGNE FRANC

    - Pipí el breu primer rei de la dinastia carolíngia.

    - Succeït per Carlemany: Conquerirà fins al riu Llobregat.

    - Fracassarà a Saragossa i també a Roncesvalles.

    Pre-romànic

    (sobretot en destaca l' asturià).

     

    Art islàmic.

     

    Primera Meitat segle IX 800 d.C. a 850 d.C
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Zona actual Catalunya (Comtats catalans)
    Europa
    Art

    EMIRAT INDEPENDENT

    Pèrdua de territoris al llarg del segle a mans dels cristians.

    Malgrat la fragilitat territorial, l'emirat independent va ser el focus cultural d'Europa, tant a nivell artístic, tecnològic, científic i intel•lectual.

    REGNE D'ASTÚRIES:

    Trasllat de la capital a Oviedo. Consolidació dels territoris de Galícia a Àlava.

    2-. COMTAT D'ARAGÓ I REGNE DE PAMPLONA

    S'hi va mantenir la Marca hispànica dels francs durant uns 10 anys (806-816).

    REGNE DE PAMPLONA

    Ènec Aritza, amb l'ajuda dels BANU QASI, família muladina de les terres de l'Ebre (antics visigots convertits), proclama la independència dels francs a principis de segle, anys després de la batalla de Roncesvalles.

    A partir d'aquí se succeiran moltes lluites entre musulmans, francs i autòctons.

    COMTAT d'ARAGÓ

    Asnar Galindo aconseguirà la independència dels francs.

    801 – Carlemany conquereix Barcelona.

    Carlemany crea la Marca hispànica, territori dels Pirineus a Barcelona, utilitzada per a protegir-se dels musulmans.

    MARCA HISPÀNICA

    A l'est la limitava el riu Segre. Al sud, el riu Llobregat. Dividida en comtats:

  • Rosselló
  • Empúries
  • Girona
  • Barcelona
  • Cerdanya
  • Urgell
  • Pallars
  • Ribagorça

    • Tots ells sotmesos a canvis, unions i separacions al llarg del temps.

    Governats per comtes( hispans o francs) nomenats per Carlemany i posteriors reis francs.

    Serà coneguda com a Catalunya Vella.

    Un cop mor Lluís el Piadós, es dividirà l'imperi franc, i molts d'aquests títols entregats pels reis francs, passaran a ser hereditaris.

     

     

    REGNE FRANC

    800 – Carlemany es proclama emperador.

    MARCA HISPÀNICA

    Lluís el Piadós mor el 840

    - La successió suposa la divisió de l'imperi: (tractat de Verdun – 843):

  • Lotari: Lotaríngia.
  • Cales el Calb: França.
  • Lluís el Germànic: Germània.

    • Aquesta primera divisió provocarà posteriorment una fragmentació encara més gran. Els comtats es faran hereditaris, en part gràcies a la capitular de Quierzy (877), entesa com un dels orígens del feudalisme.

    França es fraccionarà en nombrosos comtats.

    Pre-romànic

     

    Art islàmic.

     

    Segona Meitat segle IX – 850 d.C. a 900 d.C.
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Comtats catalans
    Europa
    Art

    EMIRAT INDEPENDENT

    Continua pèrdua de territoris, producte de la major feblesa dels emirs cordovesos.

    REGNE D'ASTÚRIES (LLEÓ):

    Reconquesta de:

  • Burgos
  • Zamora
  • Porto
  • Lleó

    • Amb Alfons III (866-910) liderarà la reconquesta, i s'aconsegueix la màxima expansió.

    Repoblarà les àrees conquerides amb càntabres i asturs, i també amb mossàrabs. La conquesta serà generalment pacífica, sobretot realitzada amb repoblacions, sense necessitat de guerres.

    Alfons III traslladà la capital a Lleó

    , des d'on pot realitzar un millor control de la frontera.

    Estableixen la frontera al riu DUERO.

    850 – Creació del comtat de Castella, dins del regne d'Astúries.

    Creat per protegir-se de les invasions dels musulmans a la zona del riu Ebre. Serà un comtat vassall del regne d'Astúries, però amb molta autonomia. El seu primer comte serà Roderic (850 – 873), sota el regnat asturià d'Ordony I.

    877 – Guifré el Pelós aglutina diferents comtats sota el seu poder:

  • Urgell
  • Cerdanya
  • Girona
  • Barcelona
  • Besalú

    • S'encarregarà de repoblar la Catalunya vella i d'avançar fronteres cap al sud. El repoblament es farà amb:

  • Monestirs
  • Concessió de terres aloeres, els alous.

    • Per primer cop deixarà els comtats en herència als seus fills:

  • Inici dels comtats hereditaris: Seguiran sent vassalls dels francs
  • Inici de la dinastia del casal de Barcelona

    •  

    REGNE FRANC

    Dinastia Carolíngia a França.

    Pre-romànic

     

    Art islàmic.

     

    Primera Meitat segle X– 900 d.C. a 950 d.C
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Comtats catalans
    Europa
    Art

    EMIRAT INDEPENDENT ( fins l'any 929)

    Abderraman III es proclama Califa i crea el Califat de Còrdova.

    CALIFAT DE CÒRDOVA (929 - 1031)

    Atura la pèrdua de territoris.

    REGNE DE NAVARRA

    S'extendrà fins a la zona de la Rioja i part de l'actual Àlaba.

    COMTAT D'ARAGÓ

    Durant aquest període cau diverses vegades sota el domini del regne de Navarra

    REGNE DE LLEÓ (ASTÚRIES)

    Amb la mort d'Alfons III (910), s'inicia un període de decadència del regne de lleó, que durarà fins a finals del segle X.

    Durant aquest temps, el comtat de Castella aprofitarà per debilitar el vincle amb lleó, i Ferran Gonzàlez acabarà proclamant la independència del comtat.

    COMTAT DE CASTELLA

    Ferran Gonzàlez proclama la independència del comtat respecte el regne d'Astúries.

    Els comtats catalans cada vegada seran més autònoms respecte els francs. La capital, ja a París, queda molt lluny dels afers catalans.

    Les relacions dels catalans amb els califes seran dures, amb atacs freqüents, i en altres amb pagaments de tributs a canvi de pau.

     

    REGNE FRANC

    Dinastia Carolíngia a França.

    Inicis del Romànic.

     

    Art islàmic.

     

    Segona Meitat segle X 950 d.C - 1000 d.C.
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Comtats catalans
    Europa
    Art

    CALIFAT DE CÒRDOVA

    981 – Almansor, cabdill militar del califat, pren el poder a Hixam II, massa jove per governar.

    Almansor practicarà nombroses ràtzies.

    985 – Ràtzia d'Almansor a Barcelona.

    REGNE DE LLEÓ (ASTÚRIES)

    Període de decadència.

    COMTAT D'ARAGÓ

    Dominat per Navarra.

    985 – Atac d'Almansor a Barcelona.

    Borrell II no rebrà l'ajuda d'Hug Capet, el rei franc. Producte d'això, borrell II trenca el pacte de vassallatge l'any 988.

    Això va suposar la independència dels comtats catalans.

    Època de l'entrega de tinences, dels alous, i del fenomen de l'aprisió, pel qual el pagès es podia quedar la terra després d'haver-la treballat durant 30 anys. Tots emprats per repoblar els camps de les terres conquerides.

    REGNE FRANC

    Lluís V últim rei de la dinastia carolíngia.

    Inici de la dinastia dels Capet a França.

    Hug Capet en va ser el primer (986).

    França perdrà els vassallatges dels catalans i del Rosselló.

    Inicis del Romànic.

     

    Art islàmic.

    Primera Meitat segle XI. 1000 d.C. a 1050 d.C.
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Comtats catalans
    Europa
    Art

    CALIFAT DE CÒRDOVA

    1002 – La mort Almansor provocarà un conflicte de successió al Califat, entre els seus descendents, i els descendents d'Hixam.

    Això suposarà el final del Califat de Còrdova i la divisió del territori en nombroses Taifes.

    REGNES TAIFES (1031)

    Pèrdua progressiva de territoris en mans dels exèrcits cristians.

    REGNE DE NAVARRA

    1000 – 1035 Regnat de Sanç III el Gran. Període de màxima esplendor, va ser el rei més poderós de la península. Aglutina sota el seu poder:

  • Navarra
  • Aragó (el tenia en regència per herència de la seva dona
  • Castella i part de Lleó (per matrimoni, casat amb la germana del comte)

    • 1035 – La mort de Sanç III suposarà la divisió del territori a mans dels diferents fills:

  • Comtat Aragó per Ramir I, inicia el Regne d'Aragó:
  • Comtat de Castella: per Ferran I, inicia el regne de Castella.
  • Regne Navarra: Garcia Sànchez III.

    • REGNE D'ARAGÓ

    Iniciat pel fill de Sanç III, Ramir I.

    REGNE DE CASTELLA

    Iniciat pel fill de Sanç III, Ferran I. A partir d'aquest moment conflictes constants amb Lleó.

    REGNE DE LLEÓ

    Annexions i separacions de Castella, problemes constants.

    Període en el que es va desenvolupar la revolta feudal:

    Antics governadors (funcionaris) dels comtes fan dels seus càrrecs, càrrecs hereditaris, convertint-se així en Barons. Aquests barons a la vegada tindran castlans, que governaran els seus dominis.

    Els barons formaran exèrcits propis, amb els que protagonitzaran ràtzies a feus monàstics, a territoris comtals, etc...

    Antic pagesos lliures seran sotmesos a servitud pels barons.

    Producte d'aquesta violència feudal, s'inicia la Pau i Treva de l'abat Oliva, bisbe de Vic, que intentava limitar aquesta violència. Amb la pau de Déu, la sagrera limitava una distància de 30 metres al voltant de les esglésies, al voltant de la qual no es podia exercir violència. La treva limitava les lluites els dies diumenge, i altres dies significatius.

    Territoris sota el domini de Sanç III.

    Territoris a la mort de Sanç III - 1035 d.C.

    REGNE FRANC

    Dinastia dels Capet a França.

    Romànic.

     

    Art islàmic.

    Segona Meitat segle XI – 1050 d.C. a 1100 d.C.
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Comtats catalans
    Europa
    Art

    1085 – Pèrdua de la Taifa de Toledo

    Pèrdua de Madrid i de Guadalajara.

    1090 – Arribada dels Almoràvits Aturen per un temps la pèrdua de territoris.

    1099- Recuperen la València ocupada pel Cid anys abans.

    REGNE D'ARAGÓ

    Unió amb Navarra.

    REGNE DE NAVARRA

    Unió amb Aragó

    REGNE DE LLEÓ

    Recuperen Castella.

    Conquesta de Toledo, lloc significatiu, i expansió que situa la frontera fins al riu Tajo.

    Alfons VI de lleó guanya al seu germà Sanç de Castella.

    Alfons VI va protagonitzar problemes amb el Cid, noble castellà que va ser expulsat i va col•laborar durant un temps amb els musulmans.

    REGNE DE CASTELLA

    Annexionat a lleó, Sanç de Castella vençut pel seu germà AlfonsVI.

    1096 – El 1096 el Cid conquereix València (només per tres anys) pels castellans.

    Ramon Berenguer I (Comte de Barcelona 1035-1076)

    Posa fi a la revolta feudal. Accepta i reconeix els títols dels barons com a títols hereditaris, a canvi de la seva fidelitat.

    També aconsegueix els vassallatges del Rosselló, Empúries, Girona, Cerdanya, Urgell i Pallars.

    Casant-se amb Almodis de la Marca també ampliarà territoris a Occitània, Rasés i Carcassona.

    Aconseguirà augmentar l'expansió cap al sud i cap a l'oest, i colonitzarà les terres amb pagesos.

    Aconseguirà el tribut de pàries de les taifes de les fronteres. Aquestes pàries li permetran comprar armes, augmentar els exèrcits, i construir més castells fortificats.

    Durant aquest període continua la Pau i Treva de l'Abat Oliva (971-1046).

    A la mort de Ramon Berenguer I, sorgiran molts problemes ja que deixa l'herència compartida als que sembla eren fills bessons del comte.

     

    REGNE FRANC

    Dinastia dels Capet a França.

     

     

     

     

    Inicis del camí de Santiago.

     

     

     

     

    Difusió de la Pau i Treva per Europa.

    Romànic.

     

    Art islàmic.

    Primera Meitat segle XII – 1100 d.C. a 1150 d.C.
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Comtats catalans
    Europa
    Art

    Després de l'arribada dels almoràvits, el territori es torna a desmembrar en Taifes. Producte d'això continua la pèrdua de territoris.

    1147 – Arribada dels Almohades.

  • 1148 – Pèrdua de Tortosa.

  • 1150 – Pèrdua de Lleida.

    • Les dues a mans dels catalans.

    REGNE DE CASTELLA I LLEÓ

    1109 – Mor el rei Alfons VI:

    Això va provocar la divisió del regne en dues parts corresponents a l'herència de les seves dues filles:

  • Urraca: rebé Castella i Lleó.
  • Teresa: Rebé el comtat de Portugal. El fill de Teresa, Alfons Henriques, el 1128, en declararà la independència i el convertirà en el regne de Portugal.

    • REGNE DE NAVARRA I D'ARAGÓ

    1134 - Mor el rei Alfons I d'Aragó sense descendència.

    Això va provocar una crisi dinàstica, en la que no es va respectar el seu testament, que deixava el regne en mans d'ordes militars.

    Els navarresos ho van aprofitar per separar-se d'Aragó i proclamar-se independents, amb el nou rei navarrès Garcia Ramírez.

    A l'Aragó , els nobles aragonesos van proclamar Ramir II, germà d'Alfons I, coma nou rei. Ramir ha d'abandonar el bisbat que ocupava i casar-se. Va tenir una filla, Peronella d'Aragó, a la que Ramir va pactar el casament amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i poc després se'n tornà al bisbat.

    Això va suposar l'inici de la confederació catalano-aragonesa.

     

    Ramon Berenguer III es casa amb Dolça de Provença, i fruit d'això aconsegueix, amb nous pactes de vassallatge, augmentar els seus territoris cap a Occitània.

     

    La crisi de successió al Regne de Navarra porta al pacte de casament entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella d'Aragó, filla del rei Ramir II d'Aragó.

    Ramon Berenguer IV, passarà a ser príncep d'Aragó i comte de Barcelona.

    Amb aquest fet s'inicia la confederació catalano-aragonesa, on cada part conserva lleis i cultura pròpies, però en canvi exèrcit i política exterior comunes. El nom de Corona d'Aragó, com a unitat, no apareix fins al segle XIV, amb Jaume II el Just, que proclamarà la unió inseparable de València, Aragó i Catalunya.

    Ramon Berenguer IV conquereix Tortosa i Lleida.

    REGNE FRANC

    Dinastia dels Capet a França.

    Fi Romànic inicis del gòtic .

     

    Art islàmic.

     

    Segona Meitat segle XII – 1150 d.C. a 1200 d.C
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Confederació catalano-aragonesa
    Europa
    Art

    1148 – Pèrdua de (Tortosa.

    1150 – Pèrdua de Lleida.

    Les dues a mans dels catalans.

    Continua pèrdua de territoris, cada vegada més nombrosos.

    REGNE DE NAVARRA

    Quedarà atrapat entre la confederació catalano-aragonesa i el regne de Castella i Lleó.

    REGNE DE CASTELLA I LLEÓ

    Unions i separacions entre tots dos regnes durant tot el segle.

    Ramon Berenguer IV conquereix als musulmans les taifes de:

  • 1148 – Conquesta de Tortosa.

  • 1150 – Conquesta de Lleida.

    • Aquests nous territoris es coneixeran com la Catalunya Nova. El repoblament de la Catalunya nova es farà amb:

  • Pagesos de la Catalunya Vella

  • Monestirs, com el de Poblet i Santes Creus.

    • Ramon Berenguer IV va permetre als musulmans quedar-se i practicar la seva religió a canvi de pagar un tribut.

    Del casament de Ramon i Peronella d'Aragó, en va néixer Alfons II d'Aragó el Cast:

  • Primer rei d'Aragó i comte de Barcelona.

  • Inicia la dinastia catalano-aragonesa.

  • Aconseguirà més vassallatges per Occitània, i que a la vegada li portaran molts conflictes.

  • Enfortirà el poder del Casal de Barcelona vers altres comtats.

    •  

    REGNE FRANC

    Dinastia dels Capet a França.

    Monestirs del Císter, ajuden a difondre l'arquitectura gòtica per Europa.

    Gòtic inicial, monestirs del Císter.

     

    Art islàmic.

     

    Primera Meitat segle XIII – 1200 d.C. a 1250 d.C.
    Al-Àndalus
    Regnes Cristians peninsulars
    Confederació catalano-aragonesa
    Europa
    Art

    1212 – Batalla de las Navas de Tolosa

    Contra la unió dels regnes cristians: Navarresos, Castellans, i la confederació catalano-aragonesa.

    La derrota dels musulmans precipita una ràpida pèrdua dels territoris que en quedaven, i com a resultat, només es mantindrà el regne Nassarita de Granada.

    REGNE NASSARITA DE GRANADA

    Es mantindran a la península fins a finals del segle XV, gràcies al reconeixement de vassallatge respecte el regne de Castella i Lleó i al pagament de tributs.

    Molts problemes interns durant tot el període nassarita.

    1212 – Batalla de las Navas de Tolosa. Unió dels regnes cristians contra els Almohades.

    La derrota dels musulmans va comportar diferents conseqüències:

  • Portugal es queda la zona del sud-oest peninsular, fins l'Algarve.

  • Castellà i Lleó es quedarà amb l'actual Múrcia i Andalusia, excepte la zona del regne nassarita de Granada.

    • 1230 – Ferran III de Castella funda la Corona de Castella, unió definitiva de Castella i Lleó.

    CORONA DE CASTELLA

    Un únic estat, úniques lleis.

    Serà el rei amb més poder de la península, les Corts no tindran pràcticament poder legislatiu.

    Societat molt agrícola i ramadera, i també ser molt abundant el treball del teixit de llana.

    1212 – Batalla de las Navas de Tolosa.

    Pere II hi participa, i això li va facilitar al seu fill Jaume I, anys més tard, la conquesta de les Balears i de València.

    1213 – Els comtats occitans, vassalls dels catalans, seran atacats per la croada albigesa, organitzada pel Papa Inocenci III i el rei Felip II de França, per combatre l'heretgia dels càtars, habitants de gran part de la zona d'Occitània. El rei pretenia recuperar el control polític sobre la zona.

    1213 – Batalla de Muret:

    Pere II el catòlic acudeix en defensa dels seus vassalls occitans, atacats per la croada, i s'enfronta al Papa de Roma i al rei de França. Conseqüències:

  • Mort de Pere II el catòlic.

  • Extermini dels càtars.

  • Fi de l'expansió catalana cap Occitània, signada anys més tard en paper al tractat de Corbeil (1258), on Jaume I renuncia a la zona occitana definitivament, malgrat es queda amb Montpeller i Rosselló.

    • Batalla de las navas de Tolosa i conseqüències.

    Any 1250, Després de la batalla de las Navas de Tolosa.

    REGNE FRANC

    Dinastia dels Capet a França.

    Croada albigesa contra els càtars, per part del Papa Inocenci III i el rei de França, Felip II.

    Gòtic.

     

    Art islàmic.

     

    torna menu apunts